Si no és el primer cop que aterres en aquest blog, hauràs intuït que em preocupa la simplificació del discurs polític. Al llarg dels anys, he escrit força sobre aquest tema, sempre amb la sensació de fer curt en les que crec que són les causes i en com fer-hi front.
«Elogi del debat» és l’esforç per donar una visió de conjunt sobre la qüestió. No és cap llibre acadèmic ―tampoc ho soc―. Al contrari, neix amb voluntat divulgativa. Parlo a gent com jo, que sap el que jo sé, i que li preocupa, com a mi, aquest carreró sense sortida polític on estem entrant. Ho fem per arrecerar-nos, cansats de mentides i manipulacions. Però, paradoxalment, hi estem més exposats que mai.
Com s’han transformat els mitjans de comunicació? Quines són les seves fortaleses i les seves debilitats? En podem prescindir? Com les xarxes socials han monopolitzat i canviat el debat públic? De què parlem quan parlem de política? De què no en parlem i per què? Com, tot això, interfereix en la forma que fem la política de partits? Quins altres estaments, formals i informals, hi participen i com això impacta en el nostre dia a dia? I, sobretot, per què hem abandonat el debat públic, la conversa, les sobretaules on confrontàvem idees amb la panxa plena i un cafè?
Tant de bo la seva publicació obri un debat. Que centri la conversa en com sortim d’aquest cul-de-sac. Tant se val si és per discrepar-hi, o per donar suport. Per afegir o treure punts. Si més no, entre alguns dels lectors i jo.
El podeu trobar a Amazon.
