No descobrir\u00e9 que Bellini \u00e9s un meravell\u00f3s creador de melodies. Tot i que, per sensibilitat, estic m\u00e9s a prop de la m\u00fasica de la segona meitat del segle XIX, m\u2019agrada escoltar els seus reconeixibles arpegis i les agilitats que les seves partitures exigeixen als cantants.<\/p>\n\n\n\n
\u00abI Capuleti e i Montecchi<\/em>\u00bb no \u00e9s la millor \u00f2pera que he vist, amb una estructura narrativa i musical diria que discutible \u2014m\u2019ha semblat acabada amb presses\u2014. Malgrat aix\u00f2, he xalat de valent amb les cantants, el cor, i l\u2019orquestra. Per\u00f2 si hi ha hagut un moment que m\u2019ha fet vibrar \u00e9s l\u2019inici de la segona escena.<\/p>\n\n\n\n La hist\u00f2ria comen\u00e7a al palau dels Capuleti, on Capellio \u2014baix i pare de la Julieta\u2014, Tebaldo \u2014tenor, el prom\u00e8s de la Julieta\u2014 i els partidaris de Capellio \u2014un cor de nom\u00e9s veus masculines\u2014 es confabulen per rebutjar la proposta dels Montecchi de fer la pau. L\u2019\u00fanic que es mostra favorable \u00e9s Lorenzo \u2014baix i metge dels Capuleti, el mateix que donar\u00e0 a la Julieta el brebatge per semblar morta\u2014.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s a dir, que nom\u00e9s sentim veus d\u2019homes, amb constants intervencions del cor demanant guerra, cosa que dona a la m\u00fasica un aire marcial. L\u2019\u00fanica veu dol\u00e7a \u00e9s la de Romeu, que interpreta una mezzosoprano, una estupenda Raffaella Lupinacci. L\u2019escena es tanca amb \u00abla tremenda ultrice spada<\/em>\u00bb \u2014\u00abla temible espasa venjadora\u00bb\u2014, on Romeu i el cor s\u2019amenacen a mort. Mitja hora inicials on la Julieta nom\u00e9s \u00e9s moneda de canvi \u2015Romeu, disfressat d\u2019emissari, ofereix la pau amb la garantia del matrimoni entre ells dos\u2015.<\/p>\n\n\n\n La segona escena \u00e9s la que ha atrapat la meva atenci\u00f3. La protagonitza la Julieta, una \u00fanica veu i femenina. El contrast amb l\u2019escena anterior \u00e9s molt poder\u00f3s. S\u2019inicia amb el recitatiu \u00abEccomi in lieta vesta<\/em>\u00bb \u2014\u00abHeus-me aqu\u00ed amb vestit de festa\u00bb, referint-se al fet que va vestida de n\u00favia per casar-se amb Tebaldo, a qui no estima\u2014. Les primeres notes criden a la desgr\u00e0cia \u2014una trompa d\u2019all\u00f2 m\u00e9s l\u00fagubre\u2014, seguides d\u2019una descripci\u00f3 sonora de la tristesa de la Julieta \u2014uns violins\u2014. Donen pas a una melodia que, comparada amb el que acabem de sentir a la primera escena, \u00e9s petita. Molt petita. Gaireb\u00e9 minimalista. La solitud de la pobre Julieta dibuixada amb unes poques notes i instruments ben escollits.<\/p>\n\n\n\n All\u00e0 al mig, encara en silenci, hi era la Lisette Oropesa, una de les veus m\u00e9s boniques que he sentit mai en directe. Delicada, preciosista, commovedora. El p\u00fablic, pacient, hem hagut d\u2019esperar dos minuts m\u00e9s a qu\u00e8 la melodia de Bellini li don\u00e9s pas. La seva intervenci\u00f3 al recitatiu t\u00e9 dues parts; a la primera lamenta haver de casar-se amb Tebaldo. \u00abEccomi adorna\/come vittima all’ara<\/em>\u00bb \u2015\u00abAqu\u00ed em teniu engalanada\/ com una v\u00edctima a l\u2019altar.\u00bb\u2015. Per\u00f2, de sobte, sense que ho esperem, una arpa pren el protagonisme i el record de Romeu es fa present. \u00abOve sei tu, Romeo?\/in qual terra t’aggiri?\/Dove, dove, inviarti,\/dove, i miei sospiri?<\/em>\u00bb \u2015\u00abOn ets, Romeu?\/Per quines terres vagues?\/On? On he d\u2019enviar-te,\/On? els meus sospirs?\u00bb\u2015. Tristesa i amor agafades de la m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Amb mirada embadalida, seguia tots els moviments de la soprano nord-americana d\u2019origen cub\u00e0 per l\u2019escenari, tan delicats com la seva veu. Petites passes i el vestit blanc. Captivat per les agilitats i la suavitat amb qu\u00e8 lliscava d\u2019una nota a la seg\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n Un arpegi de corda, 100% bellini\u00e0, seguit d\u2019uns vents, ens transporta cap a la roman\u00e7a \u00abOh! Quante volte<\/em>\u00bb \u2014\u00abOh! Quants cops!\u00bb\u2014, on la veu, gaireb\u00e9 nua perqu\u00e8 la instrumentaci\u00f3 amb prou feines omplia els seus silencis, ha continuat empenyent les nostres emocions cap a un clam a Romeu a fer-se present. \u00abCon quale ardor t’attendo\/E inganno il mio desir<\/em>\u00bb\u2015\u00abAmb quin ardor t\u2019espero\/i enganyo el meu desig!\u00bb\u2015 es lamenta Julieta.<\/p>\n\n\n\n L\u2019orquestra acaba per deixar-la sola en els \u00faltims compassos. Lisette s\u2019ha est\u00e8s a terra i acaricia l\u2019aigua d\u2019una mena d\u2019estany sobre l\u2019escenari. I, com si els deus l\u2019haguessin escoltat, Lorenzo apareix acompanyat de Romeu, el que dona pas a una escena molt l\u00edrica.<\/p>\n\n\n\n He arribat extasiat al duo, que ha prolongat l\u2019enc\u00eds. Per mi, aquest quadre \u00e9s el millor de l\u2019\u00f2pera amb difer\u00e8ncia. Potser perqu\u00e8 la veu de la Lisette, plena de tristesa, desig i espera, ha contrastat especialment amb l\u2019inici marcial i amena\u00e7ant. No cal que una \u00f2pera ens convenci de cap a cap perqu\u00e8 ens en quedi alguna cosa. De vegades, n\u2019hi ha prou amb deu minuts aix\u00ed. De pura veritat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No descobrir\u00e9 que Bellini \u00e9s un meravell\u00f3s creador de melodies. Tot i que, per sensibilitat, estic m\u00e9s a prop de la m\u00fasica de la segona meitat del segle XIX, m\u2019agrada escoltar els seus reconeixibles arpegis i les agilitats que les seves partitures exigeixen als cantants. \u00abI Capuleti e i Montecchi\u00bb no \u00e9s la millor \u00f2pera […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9718,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-9717","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-narrativa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9717","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9717"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9717\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9723,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9717\/revisions\/9723"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9718"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9717"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9717"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9717"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}