{"id":9668,"date":"2026-09-07T15:26:53","date_gmt":"2026-09-07T13:26:53","guid":{"rendered":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/?p=9668"},"modified":"2026-09-07T15:54:18","modified_gmt":"2026-09-07T13:54:18","slug":"la-paradoxa-de-les-explicacions-facils","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/2026\/09\/07\/la-paradoxa-de-les-explicacions-facils\/","title":{"rendered":"La paradoxa de les explicacions f\u00e0cils"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 hi ha gent que vota, aparentment, pol\u00edtics que els perjudiquen? Aquesta pregunta se la fa molta gent, m\u00e9s ara que sembla que partits il\u00b7liberals trauran uns resultats espectaculars.<\/p>\n\n\n\n

La resposta majorit\u00e0ria \u00e9s que els l\u00edders d\u2019aquestes forces \u2015amb l\u2019ajuda dels mitjans i, ara, de les xarxes socials\u2015 els manipulen amb una estrat\u00e8gia que els experts anomenen out-group animosity<\/em>. Per evitar que els ciutadans es revoltin, els agrupen al voltant de la idea d\u2019un enemic com\u00fa, intern o extern, i deixen de mirar all\u00f2 rellevant.<\/p>\n\n\n\n

La tesi \u00e9s que, mentre uns poderosos es mengen el past\u00eds, assenyalen un grup d\u00e8bil \u2015diguem-ne immigrants\u2015 que, amb prou feines, t\u00e9 a l\u2019abast les poques engrunes que li cauen a terra de les classes mitjanes, i els fan culpables de tot.<\/p>\n\n\n\n

Un exemple proper per a tots \u00e9s l\u2019acc\u00e9s a la compra d\u2019habitatges. La generaci\u00f3 del baby-boom<\/em>, amb esfor\u00e7os, va comprar-se un pis. Els seus fills tamb\u00e9 hi van accedir, sempre que els pares els ajudessin amb l\u2019entrada. Els nets, ni aix\u00ed. I la culpa \u00e9s dels que no poden pagar un lloguer ni en grup. Els mateixos que recuperen el barraquisme a Barcelona. Mentrestant, fons voltor i treballadors amb salaris estrafolaris d\u2019altres pa\u00efsos compren \u00e0tics preciosos i edificis per convertir-los en petits lofts<\/em> i llogar-los a preus de palau comtal. Com pot ser que no se n\u2019adonin, es pregunten.<\/p>\n\n\n\n

Se\u2019n despr\u00e8n que els votants s\u00f3n d\u00f2cils i manipulables. Que l\u2019\u00fanica ra\u00f3 per la qual la gent \u00e9s xen\u00f2foba \u2015o masclista, o anticatalana, o hom\u00f2foba…\u2015 \u00e9s que hi ha uns senyors que instrumentalitzen els mitjans i els partits per protegir els seus interessos. En definitiva, que la gent \u00e9s idiota.<\/p>\n\n\n\n

La paradoxa \u00e9s que la resposta al problema de per qu\u00e8 els ciutadans es deixen endur per discursos f\u00e0cils \u00e9s… f\u00e0cil. Tremendament f\u00e0cil. I posa qui la defensa en una posici\u00f3 de superioritat. Perqu\u00e8 qui la formula s\u00ed que veu les causes reals de les problem\u00e0tiques de tots.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s clar que el fenomen de la normalitzaci\u00f3 de valors il\u00b7liberals se sustenta en la propaganda i les mentides. Tenim exemples cada setmana. Sembla que ens basta trobar una explicaci\u00f3 als problemes m\u00e9s entenedora que real. Per\u00f2 \u00e9s insuficient per explicar la paradoxa del votant que es penalitza a si mateix.<\/p>\n\n\n\n

El context<\/p>\n\n\n\n

Una primera capa de complexitat ens la dona el context, que t\u00e9 un impacte en les idees. Per exemple, sabem que, quan es produeixen fluxos migratoris grans, el rebuig al foraster augmenta significativament respecte de quan la poblaci\u00f3 s\u2019estabilitza, amb independ\u00e8ncia de l\u2019estructura \u00e8tnica o d\u2019origen del territori.<\/p>\n\n\n\n

El mateix podem dir de l\u2019evoluci\u00f3 de la tecnologia, que avan\u00e7a imparable i fa dif\u00edcil de preveure el futur. La gent potser busca valors m\u00e9s s\u00f2lids i invariants per guanyar en seguretat.<\/p>\n\n\n\n

I, malgrat que el context \u00e9s important, continua sent insuficient si, de veritat, aquestes idees van en contra dels seus interessos. La tesi de la poblaci\u00f3 idiotitzada encerta que aix\u00f2 va de lluita pels recursos, per\u00f2 erra amb la simplificaci\u00f3 del conflicte. En primer lloc, perqu\u00e8 considera sin\u00f2nims recursos i diners i, malgrat que la relaci\u00f3 \u00e9s \u00f2bvia, no \u00e9s \u00fanica ni unidireccional. I, en segon lloc, perqu\u00e8 assumeix que l\u2019\u00fanica lluita per recursos es dona entre els rics i els altres.<\/p>\n\n\n\n

La multiplicitat de jerarquies<\/p>\n\n\n\n

A les xerrades per a emprenedors, una pregunta habitual dels ponents \u00e9s: \u00abQu\u00e8 prefereixes? Ser cua de lle\u00f3 o cap de ratol\u00ed?\u00bb. Formar part d\u2019una organitzaci\u00f3 important on ets irrellevant, o b\u00e9 liderar un projecte petit on ets cr\u00edtic? Potser no podem traslladar la pregunta com a tal a la societat, per\u00f2 s\u00ed prendre\u2019n la met\u00e0fora.<\/p>\n\n\n\n

Hi ha persones que s\u00f3n cap de ratol\u00ed i que oferir drets i possibilitats a qui encara no en t\u00e9 els fa sentir que poden esdevenir cua de ratol\u00ed. Defensar els interessos dels m\u00e9s poderosos tamb\u00e9 \u00e9s assegurar-se que res no canvia. Aix\u00f2 els garanteix, almenys, l\u2019estatus dins de la seva quotidianitat.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 es pot veure molt b\u00e9 amb el progr\u00e9s de les dones a la societat. L\u2019acc\u00e9s femen\u00ed a posicions de lideratge \u00e9s bo per al conjunt. No cal ni tan sols entrar en l\u2019enorme injust\u00edcia que \u00e9s el desequilibri entre sexes. Si ens posem pragm\u00e0tics, desaprofit\u00e0vem el 50% del talent \u2015encara ho fem en bona part. Per\u00f2 aix\u00f2 implica que molts homes, que en el passat \u2015i avui\u2015 tenen una cursa \u00abf\u00e0cil\u00bb per progressar econ\u00f2micament i professionalment, han de competir amb el doble de candidats.<\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el problema de simplificar el combat a rics vs. pobres. Ens impedeix veure que, efectivament, un home es pot sentir m\u00e9s segur en un entorn on els rics extreuen part de la seva riquesa, per\u00f2, a canvi, li garanteixen que podr\u00e0 prendre les decisions dom\u00e8stiques perqu\u00e8 ser\u00e0 l\u2019\u00fanica persona econ\u00f2micament independent de la fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s racional que dones casades amb homes poderosos renunci\u00efn al seu dret a vot, com proposen als EUA les tradicionalistes? S\u00ed, si \u00e9s a canvi de garantir que, tant elles com la seva descend\u00e8ncia, mantenen l\u2019estatus econ\u00f2mic i social. Per molt que perjudiqui les dones en conjunt. Fins i tot dones pobres, que ja avui dia tenen una sola font d\u2019ingressos familiar, poden avantposar garantir-la a donar-se drets. Qu\u00e8 perden? La possibilitat d\u2019esdevenir la directora de Coca-Cola? Hi haurien accedit en cap cas?<\/p>\n\n\n\n

Al contrari del que molta gent afirma, les jerarquies socials s\u00f3n m\u00faltiples. La riquesa n\u2019\u00e9s una, potser la m\u00e9s important. Per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres. Moltes, de fet. El sexe, el color de la pell, l\u2019origen, les habilitats, el barri de naixement… Les jerarquies s\u2019expressen en diners, per\u00f2 no nom\u00e9s. Tamb\u00e9 hi ha el poder de la representaci\u00f3 simb\u00f2lica, que no t\u00e9 una translaci\u00f3 directa en diners. Per aix\u00f2, a tants homes els preocupa que, cada cop, hi hagi m\u00e9s hero\u00efnes al cinema. Anar al cine i que el protagonista tingui les teves mateixes inquietuds fa que hi connectis. Recon\u00e8ixer-se i saber-se reconegut t\u00e9 valor.<\/p>\n\n\n\n

La representaci\u00f3 no \u00e9s necess\u00e0riament per, despr\u00e9s, fer-se m\u00e9s ric. De fet, molts cops els diners es fan servir, precisament, per aconseguir aquesta representaci\u00f3 i no al rev\u00e9s. Com els esportistes d\u2019elit que es financen documentals, o professionals que es guanyen la vida millor que els pol\u00edtics i accepten c\u00e0rrecs com a ministres.<\/p>\n\n\n\n

Interessos creuats<\/p>\n\n\n\n

Si no hi hagu\u00e9s cap altra jerarquia que la de rics vs. pobres, ni cap altre inter\u00e8s que l\u2019econ\u00f2mic, se\u2019n deduiria que els interessos dels rics s\u00f3n un tot, i els de la resta un altre. Per\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil veure que aix\u00f2 \u00e9s fal\u00b7la\u00e7 quan ho apliquem a la vida quotidiana.<\/p>\n\n\n\n

A les classes mitjanes catalanes els interessa que Rodalies tingui moltes freq\u00fc\u00e8ncies, uns bons trens i puntualitat. Unes bones infraestructures fan la vida m\u00e9s f\u00e0cil i milloren la renda. Tant per la banda de reduir despeses \u2015a molta gent no li caldria fer servir el cotxe\u2015 com per la banda del sou \u2015amb el temps, bones infraestructures milloren la competitivitat i, per tant, les condicions laborals.<\/p>\n\n\n\n

A les classes altes catalanes els pot ser indiferent que els treballadors perdin temps als vagons com anxoves. Aix\u00ed i tot, tamb\u00e9 els beneficien les millores a Rodalies perqu\u00e8 fan l\u2019economia catalana m\u00e9s competitiva.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, i a les classes altes madrilenyes \u2015les que, de veritat, prenen les decisions\u2015, els beneficien com a les catalanes? En absolut! En la mesura que fan m\u00e9s competitiva la segona ciutat de l\u2019Estat, els treuen opcions de negoci. El que els interessa \u00e9s augmentar al m\u00e0xim el diferencial d\u2019inversions estatals al seu territori per davant de qualsevol altre. I, per la mateixa ra\u00f3, els treballadors de Madrid tampoc tenen cap incentiu per defensar els interessos dels seus companys catalans.<\/p>\n\n\n\n

La visi\u00f3 simplificada de la pura lluita de classes no nom\u00e9s ens fa cecs davant d\u2019aquesta conflu\u00e8ncia d\u2019interessos interclassista. A m\u00e9s, necessita o b\u00e9 fer veure que tot \u00e9s el mateix, o b\u00e9 invisibilitzar o desprestigiar qui fa expl\u00edcit el conflicte perqu\u00e8 mostra les limitacions de l\u2019argument \u2015i perqu\u00e8, de vegades, alguns d\u2019aquests assenyaladors surten beneficiats en altres \u00abcombats\u00bb i assenyalar-los els posa en crisi.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s dif\u00edcil conv\u00e8ncer alg\u00fa que \u00e9s idiota. Si aquest \u00e9s l\u2019argument que hem de fer servir per atraure els votants d\u2019opcions que no ens agraden, no recuperarem cap suport.<\/p>\n\n\n\n

No es tracta d\u2019ignorar que hi ha certes emocions f\u00e0cils d\u2019amplificar, com la por a la inseguretat o al diferent. Tampoc que hi ha unes elits extractives que aspiren a quedar-se amb tot i fan servir tot el que est\u00e0 al seu abast. Que not\u00edcies falses o, fins i tot, informacions certes, per\u00f2 amb una pres\u00e8ncia als mitjans desmesurada pel seu impacte real, fan servir l\u2019emotivitat per posicionar-nos. Entre altres coses perqu\u00e8 estem dissenyats per evitar espais insegurs. La difer\u00e8ncia n\u2019\u00e9s un.<\/p>\n\n\n\n

Tampoc \u00e9s una invitaci\u00f3 a concedir-los espai. Les conquestes en drets pels immigrants, les dones, els moviments queer<\/em> o els nacionals les hem de continuar defensant si creiem en els drets humans, perqu\u00e8 se\u2019n deriven. I, naturalment, hem d\u2019aturar la concentraci\u00f3 de riquesa en poques mans o les democr\u00e0cies liberals se\u2019ns escolaran entre les mans.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 comprendre les resist\u00e8ncies darrere dels drets que defensem \u00e9s cr\u00edtic per continuar avan\u00e7ant. S\u00ed, els rics poden fer servir aquests conflictes per evitar que els mirem a ells. Per\u00f2 aix\u00f2 no es resol fent veure que no existeixen. Acceptar que les jerarquies s\u00f3n complexes, que, en superposar-se, es comporten com les ones, que se sumen o cancel\u00b7len segons on es troben, ens dona l\u2019oportunitat d\u2019entendre d\u2019una forma m\u00e9s profunda els perqu\u00e8s, i ens obre una porta a dialogar-ne, sense la superioritat inherent en l\u2019argument idiota de la idiotitzaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per qu\u00e8 hi ha gent que vota, aparentment, pol\u00edtics que els perjudiquen? Aquesta pregunta se la fa molta gent, m\u00e9s ara que sembla que partits il\u00b7liberals trauran uns resultats espectaculars. La resposta majorit\u00e0ria \u00e9s que els l\u00edders d\u2019aquestes forces \u2015amb l\u2019ajuda dels mitjans i, ara, de les xarxes socials\u2015 els manipulen amb una estrat\u00e8gia que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-9668","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9668","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9668"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9668\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9672,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9668\/revisions\/9672"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9668"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9668"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9668"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}