{"id":7,"date":"2024-11-10T00:22:00","date_gmt":"2024-11-09T22:22:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/?p=7"},"modified":"2025-12-18T18:57:03","modified_gmt":"2025-12-18T16:57:03","slug":"el-consens-de-la-mala-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/2024\/11\/10\/el-consens-de-la-mala-politica\/","title":{"rendered":"El consens de la mala pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"\n

El substrat del malestar<\/em><\/p>\n\n\n\n

No fa gaires anys, era f\u00e0cil posar-se d\u2019acord en aspectes essencials fins i tot amb persones que tenien opinions diferents de les nostres. Tanmateix, al llarg de l\u2019\u00faltima d\u00e8cada aix\u00f2 ha deixat de ser aix\u00ed, amb una \u00fanica excepci\u00f3: compartim la idea que els pol\u00edtics s\u00f3n incompetents i corruptes, que nom\u00e9s aspiren a prosperar en una escala que paga el poble. \u00c9s indiscutible que hi ha una multitud d\u2019exemples que permeten sostenir cadascun d\u2019aquests qualificatius. Per aix\u00f2, la cr\u00edtica generalitzada i sense subjecte en singular \u00e9s la veritable centralitat del nostre temps. Sigui quina sigui la q\u00fcesti\u00f3 a debat, o b\u00e9 \u00e9s culpa de totes les forces sense distinci\u00f3, o b\u00e9 hi ha prou proves per assegurar que totes haurien actuat igual (de malament).<\/p>\n\n\n\n

El descr\u00e8dit de la pol\u00edtica no \u00e9s un fet a\u00efllat. Les institucions pateixen un distanciament social sever, per\u00f2 el dels partits \u00e9s potser el m\u00e9s rellevant per al dia a dia de la ciutadania. No fan servir mascaretes, per\u00f2 els votants es tapen el nas de manera preventiva, independentment de a qui donin el seu suport. L\u2019opini\u00f3 \u00e9s tan transversal i un\u00e0nime que ning\u00fa no la discuteix. Fins al punt que, si dues persones confronten idees, no \u00e9s estrany que els observadors pensin que ho fan no perqu\u00e8 creguin genu\u00efnament en all\u00f2 que defensen, sin\u00f3 perqu\u00e8 els pol\u00edtics els han indu\u00eft a discutir de manera artificial.<\/p>\n\n\n\n

No hi ha dubte que els partits s\u2019han guanyat a pols la mala premsa. Hi ha muntanyes de decisions p\u00e8ssimes, la gesti\u00f3 comunicativa \u00e9s terrible i han tolerat conductes inapropiades de manera habitual. I el m\u00e9s greu ha estat primer alimentar i despr\u00e9s ignorar el major consens social que venia del segle XX i que vertebrava les aspiracions de les societats occidentals: el progr\u00e9s social. La garantia de millora al llarg dels anys, que a m\u00e9s revertia en el fet que els fills viurien millor que els pares. Aquest frac\u00e0s \u00e9s el substrat del malestar social que ara alimenta les forces il\u00b7liberals. La globalitzaci\u00f3 ha enriquit molts de nosaltres gr\u00e0cies a la reducci\u00f3 del preu de milers de productes, per\u00f2 tamb\u00e9 ha generat milions de perdedors en els seus centenars de processos de desindustrialitzaci\u00f3. Enormes bosses de poblaci\u00f3 que ara volen desallotjar aquells que els van mentir.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, els ciutadans, quan parlen sobre pol\u00edtica, de seguida arriben a un consens pel que fa al punt de vista sobre els l\u00edders que dirigeixen el pa\u00eds, sigui quin sigui. Els pol\u00edtics roben i s\u00f3n in\u00fatils. Punt.<\/p>\n\n\n\n

La pol\u00edtica de l’aqu\u00ed i ara<\/em><\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fanic problema \u00e9s que una explicaci\u00f3 tan simple no pot incorporar tota la realitat. \u00c9s f\u00e0cil percebre el grinyol dels engranatges argumentatius, per molt que, efectivament, els governants ho hagin fet malament i ens hagin portat fins on som.<\/p>\n\n\n\n

Una descripci\u00f3 tan plana, tan igualit\u00e0ria amb tots els partits, a m\u00e9s de ser ing\u00e8nua, \u00e9s terriblement perillosa. No \u00e9s casualitat que, com m\u00e9s adeptes t\u00e9 aquest discurs, m\u00e9s creixen les forces il\u00b7liberals. Per\u00f2, per qu\u00e8?<\/p>\n\n\n\n

Crec que la imatge que millor ho explica en el nostre temps \u00e9s el triomf de les noves tecnologies. La seva gran virtut \u00e9s la capacitat d\u2019optimitzar processos, una caracter\u00edstica que tamb\u00e9 s\u2019utilitza en pol\u00edtica. El cas m\u00e9s conegut \u00e9s el de les fake news<\/em>, que s\u2019escampen i reverberen en q\u00fcesti\u00f3 de minuts, i de les quals parlarem m\u00e9s endavant. N\u2019hi ha d\u2019altres de m\u00e9s subtils, per\u00f2 no menys penosos i autodestructius. En especial, la pr\u00f2pia ra\u00f3 per la qual l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 modern considera l\u2019optimitzaci\u00f3 com un proc\u00e9s essencialment positiu. Ens encanta l\u2019aqu\u00ed i l\u2019ara.<\/p>\n\n\n\n

Circulen milers de publicacions de psicologia que fan apologia de la import\u00e0ncia de viure el present, d\u2019ignorar el passat perqu\u00e8 ja \u00e9s enrere i de no preocupar-se per un futur incert. Naturalment, un futur que sempre arriba i que \u00e9s m\u00e9s incert com m\u00e9s l\u2019ignorem.<\/p>\n\n\n\n

Com es tradueix aquesta necessitat en termes pol\u00edtics? En qu\u00e8 la part dels nostres problemes que interfereix amb l\u2019esfera p\u00fablica s\u2019ha de solucionar immediatament. Significa \u00abtinc aquest problema i me l\u2019ha de resoldre avui mateix\u00bb. Encara que sigui emocionalment comprensible, les necessitats complexes requereixen temps i no es resolen com quan el caprici \u00e9s un gelat.<\/p>\n\n\n\n

Recordem la voracitat dels votants abans de la crisi del 2008, quan tots els pobles necessitaven un pavell\u00f3 esportiu, una sala d\u2019actes i una piscina municipal. O quan totes les prov\u00edncies constru\u00efen el seu propi aeroport. Aqu\u00ed, ara i a prop. Perqu\u00e8 despla\u00e7ar-se al poble del costat per fer una activitat de teatre era inassumible.<\/p>\n\n\n\n

I en el zenit de la trivialitzaci\u00f3 ideol\u00f2gica, la majoria de la gent es reclama apartidista, com si aix\u00f2 els immunitz\u00e9s davant la manipulaci\u00f3. Hordes de lliurepensadors que pensen i raonen tots igual. Mai com avui hem ostentat la desinformaci\u00f3 conscient com a mostra d\u2019independ\u00e8ncia. Llegir sempre havia estat un s\u00edmbol d\u2019autonomia, excepte si t\u00e9 a veure amb l\u2019actualitat, pel que sembla. Molt millor viure al marge, perqu\u00e8 aix\u00ed no et manipulen, diuen\u2026 Una tempesta perfecta que ens deixa a merc\u00e8 del titular i de telenot\u00edcies que dediquen m\u00e9s de la meitat del temps d\u2019antena a parlar de successos.<\/p>\n\n\n\n

La manca d\u2019informaci\u00f3 porta a la simplificaci\u00f3 del discurs i ens fa hipersensibles a la contradicci\u00f3. Si un govern pren la majoria de decisions amb una sensibilitat semblant a la nostra, al m\u00ednim distanciament s\u2019assenyala com una greu crisi i es fa inassumible votar-los sense autojustificar-se.<\/p>\n\n\n\n

La llista \u00e9s interminable i la nostra actualitat n\u2019\u00e9s plena d\u2019exemples de respostes senzilles a problemes complexos. No volem que els preus pugin, per\u00f2 volem que la producci\u00f3 es faci a prop de casa per generar ocupaci\u00f3. \u00c9s obligatori decreixer per salvar el planeta, per\u00f2 ni parlar-ne de reduir la capacitat de compra, quan decreixer implica necess\u00e0riament disposar de menys b\u00e9ns per a la mateixa gent. Naturalment, volem pacificar els nostres carrers, per\u00f2 despla\u00e7ar-nos en cotxe ha de continuar sent r\u00e0pid i c\u00f2mode. Ens molesta que la immigraci\u00f3 creixi de forma exponencial i en veiem la causa en la corrupci\u00f3 dels governs dels pa\u00efsos que expulsen la seva joventut. Ara b\u00e9, quan tenim una crisi econ\u00f2mica, exigim als nostres poders que recuperin el creixement tan r\u00e0pid com sigui possible, cosa que sol fer-se amb pol\u00edtiques monet\u00e0ries que, indirectament, arru\u00efnen els pa\u00efsos en vies de desenvolupament, augmentant aix\u00ed la pressi\u00f3 migrat\u00f2ria. Volem energia verda, per\u00f2 no al costat de casa, ni en antics conreus, ni modificant paisatges encantadors\u2026 Ens molesta que altres arribin a la nostra ciutat amb els mateixos bitllets barats amb qu\u00e8 nosaltres viatgem a altres ciutats. Tourist go home<\/em> i regulaci\u00f3 dels lloguers, per\u00f2 Airbnb treu fum quan valorem opcions d\u2019allotjament. Salaris m\u00ednims dignes, per\u00f2 Glovo i Uber no deixen de cr\u00e9ixer en l\u2019\u00faltima milla a trav\u00e9s d\u2019un esclavisme modern pur.<\/p>\n\n\n\n

El problema \u00e9s que la pol\u00edtica hauria de ser, m\u00e9s que la del \u00abjo ara\u00bb, la del \u00abdem\u00e0 de tots\u00bb. En altres termes, la bona pol\u00edtica \u00e9s a les ant\u00edpodes del que reclamem com a ciutadans. I, en aquesta batalla entre el nostre jo present i el nosaltres futur, sol guanyar el primer.<\/p>\n\n\n\n

Governs i oposicions discuteixen a la tarda al parlament all\u00f2 que han concl\u00f2s que els beneficiar\u00e0 segons l\u2019enquesta del mat\u00ed, cosa que, alhora, impedeix que els partits resolguin problemes reals, ja que la majoria d\u2019aquests requereixen pensar m\u00e9s enll\u00e0 dels quatre anys de legislatura. I el cercle del descr\u00e8dit no para de donar voltes i m\u00e9s voltes, fent la bola cada vegada m\u00e9s gran. A m\u00e9s, les enquestes depenen de la conjuntura i s\u00f3n m\u00e9s vol\u00e0tils que els principis ideol\u00f2gics, cosa que difumina de nou les difer\u00e8ncies entre partits i alimenta l\u2019imaginari que tant se val a qui votis. Tot plegat \u00e9s un camp llaurat on els ultres creixen amb alegria.<\/p>\n\n\n\n

El nou (i fals) consens social<\/em><\/p>\n\n\n\n

L\u2019equiparaci\u00f3 comprensible de les forces pol\u00edtiques davant de qualsevol fet que avaluem comporta un cost ocult. Quan renunciem a assenyalar els errors (i els encerts) espec\u00edfics de cada partit, pildoritzem la pol\u00edtica. L\u2019aplanem. Tothom hi arriba perqu\u00e8 tothom serveix per dir que els pol\u00edtics s\u00f3n la mateixa brossa. Per fer aix\u00f2, no calen coneixements ni estar al dia. Aqu\u00ed s\u00ed, tots som iguals. \u00c9s la mediocritat per la part baixa de l\u2019espectre. Ens converteix en tan inservibles com els pol\u00edtics que critiquem.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 el m\u00e9s greu \u00e9s que esdev\u00e9 impossible un debat sobre si una determinada decisi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s o menys propera a l\u2019ideari del partit en q\u00fcesti\u00f3. Per exemple, ens impedeix discutir si la peatonalitzaci\u00f3 de Consell de Cent a Barcelona s\u2019ajusta o no a la ciutat promesa per Colau, tenint en compte que va signar l\u2019arribada de la Copa Am\u00e8rica. Significa aix\u00f2 que Colau no t\u00e9 valors? \u00c9s impossible que prengu\u00e9s una bona i una mala decisi\u00f3? Podem compartir-ne una i no l\u2019altra? O compartir-ne totes dues i justificar-ho b\u00e9? O cap de les dues? \u00c9s m\u00e9s, podem votar-la sense sentir vergonya, encara que no ens hagin agradat totes les seves decisions. Parlo de Colau perqu\u00e8 ni l\u2019hauria votada ni la votaria. Per\u00f2 mereix una mirada complexa, com la resta dels partits. Els democr\u00e0tics, vull dir. Fins i tot encara que ella contribu\u00eds, amb el seu discurs, a la pol\u00edtica de l\u2019aqu\u00ed i l\u2019ara quan va guanyar les primeres eleccions aprofitant-se d\u2019una mentida publicada a El Mundo<\/em> i insistint que els preus dels lloguers pujaven perqu\u00e8 no hi havia voluntat pol\u00edtica municipal per resoldre-ho. I, com ella, tots els partits, que entenen el desgast del rival com a part consubstancial de l\u2019estrat\u00e8gia comunicativa que porta a guanyar comicis. Ells mateixos es posen una trampa mortal.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta hipersimplificaci\u00f3 del debat, la trivialitzaci\u00f3 que suposa assumir la maldat de tots els lideratges pol\u00edtics, genera un enorme consens social. Sota aquesta cosmovisi\u00f3, el veritable mal, doncs, no \u00e9s la decisi\u00f3 que ha pres tal o qual partit, sin\u00f3 la suspic\u00e0cia amb qu\u00e8 els pol\u00edtics prenen les decisions. Perqu\u00e8 la cr\u00edtica assumeix que el mal rau, precisament, en la seva pr\u00f2pia naturalesa partidista, en el fet que s\u2019ha dissenyat per confrontar el rival. La bondat no existeix, nom\u00e9s hi ha interessos, i aquests interessos es presenten no com una lluita ideol\u00f2gica (dreta vs esquerra, centralisme vs descentralitzaci\u00f3\u2026) sin\u00f3 com a pol\u00edtics vs societat civil. Una societat civil que som tots: treballadors i empresaris, policies i manifestants, funcionaris, assalariats i aut\u00f2noms, dones i homes, menors, adults i jubilats\u2026 S\u00f3n els seus interessos contra els nostres. Una pol\u00edtica que no pensa en el que la societat necessita, sin\u00f3 en all\u00f2 que li permet continuar ostentant el poder.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 el gran parany \u00e9s que el consens \u00e9s purament denotatiu. Tots coincidim en \u00abels pol\u00edtics s\u00f3n uns in\u00fatils\u00bb. Tanmateix, el que es connota, el que s\u2019amaga darrere d\u2019aquesta frase, el que de deb\u00f2 volem dir, \u00e9s absolutament antit\u00e8tic. L\u2019anarcocapitalista i el comunista, la feminista i aquell que diu que \u00abels homes estan desprotegits davant la just\u00edcia\u00bb, l\u2019independentista i qui afirma que \u00abaix\u00f2 del catal\u00e0 \u00e9s com amb Franco, per\u00f2 a l\u2019inrev\u00e9s\u00bb, diuen el mateix sobre els pol\u00edtics, per\u00f2 per raons oposades. Perqu\u00e8 s\u00f3n \u00abin\u00fatils\u00bb per la seva incapacitat de portar-nos cap a una societat \u00abmillor\u00bb, que s\u00ed que t\u00e9 significats diferents per a cadascun de nosaltres.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 \u00e9s encara m\u00e9s greu ara que els espais ideol\u00f2gics compartits s\u2019han extingit. All\u00f2 que abans anomen\u00e0vem centralitat, avui \u00e9s exigu. La polaritzaci\u00f3 impedeix els acords, excepte aquest pobre i petit reducte: el del \u00abja els val als pol\u00edtics\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

L’adob dels ultres<\/em><\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s casualitat que els moviments ultres creixin amb tanta for\u00e7a en l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 m\u00e9s consens genera la idea que la pol\u00edtica \u00e9s un femer. Tampoc no hauria de sorprendre\u2019ns que algunes de les forces \u00abregeneracionistes\u00bb centrin la seva causa exclusivament en aquesta nova centralitat per pescar en tots els caladors, com fa Se Acab\u00f3 La Fiesta<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Cal recon\u00e8ixer-los que es mouen amb intel\u00b7lig\u00e8ncia aprofitant les xarxes de \u00abl\u2019aqu\u00ed i l\u2019ara\u00bb. A la trag\u00e8dia de l\u2019Horta Sud de Val\u00e8ncia en tenim un exemple clar. A m\u00e9s d\u2019enviar gent sota la seva bandera perqu\u00e8 s\u2019embrutin els pantalons de fang (de manera m\u00e9s o menys teatralitzada), difonen v\u00eddeos en qu\u00e8 un tipus, a qui la majoria no coneixem, expressa amb seny que \u00abtots els partits ho han fet malament aqu\u00ed\u00bb. Tothom ho comparteix perqu\u00e8 hi ha consens. Un consens que impedeix q\u00fcestionar-se qui era responsable de qu\u00e8, que iguala els errors de les parts, siguin quines siguin, i amb independ\u00e8ncia de la gravetat del que va fer cadascuna. I el clip corre com la p\u00f3lvora sense que ning\u00fa s\u2019hagi molestat a esbrinar qui \u00e9s el noi del v\u00eddeo ni qu\u00e8 havia publicat abans. Som millors exigint responsabilitats que exercint-les.<\/p>\n\n\n\n

I mentre la publicaci\u00f3 viatja m\u00e9s i m\u00e9s, l\u2019autor o els autors van guanyant seguidors. I all\u00f2 que un dia era la igualaci\u00f3 de totes les forces pol\u00edtiques filtrades a trav\u00e9s de la mateixa mirada \u00abapartidista\u00bb, acaba traduint-se en centenars i milers de visualitzacions de noves publicacions posteriors on, oh sorpresa!, apareixen missatges en contra de llibertats que no fa tant temps eren consensos amplis. Difonent una \u00abraonable\u00bb esmena a tota la plana pol\u00edtica, acabem escampant un relat que, de mica en mica, despla\u00e7a la nostra societat cap a tesis il\u00b7liberals. I, amb aix\u00f2, les normalitzem. I ens hi acostumem.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s la demostraci\u00f3 de la teoria pol\u00edtica de la finestra d\u2019Overton, que assegura que es pot passar d\u2019all\u00f2 impensable i radical a all\u00f2 sensat i popular si s\u2019avan\u00e7a de manera gradual. Aqu\u00ed tenim el bressol de la rep\u00fablica democr\u00e0tica (It\u00e0lia), del parlamentarisme (Gran Bretanya) i de les llibertats de l\u2019individu (Fran\u00e7a) donant el poder, o molt a prop de fer-ho, a l\u00edders amb pulsions autocr\u00e0tiques.<\/p>\n\n\n\n

Quant trigarem a justificar que la gent hagi votat un senyor que va a un m\u00edting amb una motoserra perqu\u00e8 \u00abnecessitaven provar alguna cosa nova\u00bb? Quan ser\u00e0 normal que guanyi alg\u00fa que vulgui construir murs pagats per les mateixes persones a qui intenta impedir el pas? Quan acceptarem que alg\u00fa citi \u00abl\u2019innombrable Franco\u00bb per donar-li les gr\u00e0cies per qualsevol cosa que fes durant la seva infausta dictadura? Quan votarem senyors que fan cartells electorals muntats a cavall, com anaven els senyorets que maltractaven els seus treballadors? Quan all\u00f2 anormal ser\u00e0 tan normal que ho acceptarem com una possibilitat de futur? O \u00e9s aquest ja el nostre present?<\/p>\n\n\n\n

La necessitat del debat persisteix<\/em><\/p>\n\n\n\n

Qui llegeixi en aquestes l\u00ednies una apologia dels partits pol\u00edtics no n\u2019ha compr\u00e8s l\u2019ess\u00e8ncia. De fet, els pol\u00edtics han alimentat, amb les seves estrat\u00e8gies d\u2019acci\u00f3 i comunicatives, aquest univers. Han prom\u00e8s all\u00f2 que no estava a les seves mans oferir i, amb una actitud cada vegada m\u00e9s fr\u00edvola, nom\u00e9s acceleren una din\u00e0mica que els portar\u00e0 a la seva pr\u00f2pia destrucci\u00f3, ja sigui per la via de la substituci\u00f3 per altres sigles o per la colonitzaci\u00f3 de les seves pr\u00f2pies bases.<\/p>\n\n\n\n

Una societat madura ha de ser capa\u00e7 de debatre sobre els valors que vol compartir sense titllar de ser d\u2019un partit o d\u2019un altre qui defensa postures similars a una for\u00e7a pol\u00edtica. Ha d\u2019estar preparada per a an\u00e0lisis complexes, capa\u00e7 de debatre aspectes concrets del desenvolupament d\u2019uns fets o de l\u2019elaboraci\u00f3 de noves lleis. Tamb\u00e9 ha de poder votar o militar en partits que no defensaran exactament all\u00f2 que pensa. Un cert grau de contradicci\u00f3 \u00e9s, fins i tot, saludable. Sense debat, les idees s\u2019esquematitzen i s\u2019empobreixen. Prendre partit no \u00e9s tenir el cervell rentat. Al contrari, viure en la ignor\u00e0ncia ens afebleix i ens posa al servei de gent perillosa. Aqu\u00ed tenim els populistes a l\u2019aguait per demostrar-ho i fer-nos retrocedir d\u00e8cades de progr\u00e9s. Potser en la defensa d\u2019aquests m\u00ednims comuns puguem reconstruir nous consensos. Fem-ho abans no sigui massa tard.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El substrat del malestar No fa gaires anys, era f\u00e0cil posar-se d\u2019acord en aspectes essencials fins i tot amb persones que tenien opinions diferents de les nostres. Tanmateix, al llarg de l\u2019\u00faltima d\u00e8cada aix\u00f2 ha deixat de ser aix\u00ed, amb una \u00fanica excepci\u00f3: compartim la idea que els pol\u00edtics s\u00f3n incompetents i corruptes, que nom\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-7","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":65,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7\/revisions\/65"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}