{"id":54,"date":"2025-12-18T16:54:04","date_gmt":"2025-12-18T14:54:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/?p=54"},"modified":"2025-12-19T11:55:14","modified_gmt":"2025-12-19T09:55:14","slug":"informacio-rica-en-colesterol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/2025\/12\/18\/informacio-rica-en-colesterol\/","title":{"rendered":"Informaci\u00f3 rica en colesterol"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/sensacionalisme-1024x683.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-60\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/sensacionalisme-1024x683.png 1024w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/sensacionalisme-300x200.png 300w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/sensacionalisme-768x512.png 768w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/sensacionalisme.png 1536w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>El fenomen de la creaci\u00f3 de not\u00edcies falses i la seva sistematitzaci\u00f3 no \u00e9s pas nou. A \u201cEl gran rumor\u201d, l\u2019expert en rumorologia Marc Argem\u00ed, analitza les estrat\u00e8gies que van seguir les autoritats angleses durant la Segona Guerra Mundial. Llegint-lo t\u2019adones que les f\u00f3rmules d\u2019ara s\u00f3n les mateixes que ja es feien servir llavors amb l\u2019\u00fanic afegit &nbsp;que les xarxes socials i internet s\u2019han demostrat un terreny f\u00e8rtil per fer-les cr\u00e9ixer i populars. Nom\u00e9s cal un petit grup de mentiders per construir-les, que de la resta ens n\u2019ocupem els dem\u00e9s, distribuint-les de manera acr\u00edtica quan s\u2019ajusten als nostres prejudicis.<\/p>\n\n\n\n<p>Potser si els mitjans tradicionals no patissin un gran descr\u00e8dit social \u2014guanyat a pols\u2014 la situaci\u00f3 seria menys greu perqu\u00e8, malgrat tot, els &nbsp;mecanismes de control sobre la veracitat que oferien eren millors que els actuals. Per\u00f2 abans que puguem investir-los de nou amb aquesta responsabilitat, s\u2019hauran de repensar, perqu\u00e8 el <em>tsunami<\/em> de la desinformaci\u00f3 \u00e9s tan gran i devastador que tamb\u00e9 els ha transformat a ells.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><em>El paper dels mitjans de comunicaci\u00f3 cl\u00e0ssics<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha una gran controv\u00e8rsia sobre el paper dels que han estat hist\u00f2ricament la nostra font d\u2019informaci\u00f3. La seva funci\u00f3 social era \u2014i \u00e9s\u2014 explicar-nos qu\u00e8 passa al m\u00f3n i donar-nos elements de criteri per formar-nos una opini\u00f3 pr\u00f2pia. Gestionaven la nostra dieta informativa, que tots volem equilibrada i sana.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00f2 implica selecci\u00f3 i prioritzaci\u00f3 \u2014de les que en parlarem m\u00e9s endavant\u2014, condicionades per la mirada del mitj\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3. \u00c9s un joc d\u2019equilibris entre l\u2019editor \u2014que \u00e9s la propietat i que t\u00e9 interessos creuats pol\u00edtics i econ\u00f2mics\u2014, la direcci\u00f3 \u2014que hauria de ser inc\u00f2mode per l\u2019editor\u2014, els lectors \u2014la veritable ra\u00f3 de ser\u2014, els anunciants \u2014que representen el gruix dels ingressos\u2014 i, per descomptat, de multitud de grups d\u2019inter\u00e8s \u2014pol\u00edtics, econ\u00f2mics, socials&#8230; \u2014. Totes aquestes parts mantenen un delicat joc d\u2019equilibris que, ben gestionat, i malgrat que pugui generar suspic\u00e0cies, s\u2019ha demostrat funcional durant molts anys.<\/p>\n\n\n\n<p>Al centre hi ha \u2014o hi hauria d\u2019haver\u2014 els ciutadans, amb necessitats diferents segons la persona, la proximitat als fets, i, fins i tot, el moment del dia&#8230; I els mitjans, segons la seva naturalesa, hi responen: la r\u00e0dio amb immediatesa, la televisi\u00f3 tangibilitzant la not\u00edcia, i la premsa, amb profunditat i an\u00e0lisi.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><em>Informaci\u00f3 plana vs. jer\u00e0rquica<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>A primer cop d\u2019ull, internet sembla oferir-ho tot: m\u00e9s r\u00e0pida que la r\u00e0dio, tan visual com la televisi\u00f3, i amb acc\u00e9s a an\u00e0lisi gr\u00e0cies a blocs com aquest. Un aven\u00e7 meravell\u00f3s, enlluernador, que jo mateix vaig defensar amb vehem\u00e8ncia, conven\u00e7ut que esperonaria els mitjans tradicionals a millorar. L\u2019empenta que necessitaven per decantar la balan\u00e7a a favor dels lectors despr\u00e9s d\u2019anys en qu\u00e8 els interessos econ\u00f2mics havien primat. Em vaig equivocar.<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha tanta gent publicant que el valor del contingut ha disminu\u00eft \u2014i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tamb\u00e9 la capacitat de pagar-los i, per tant, el temps que es dedica a elaborar-los i, finalment, la seva qualitat\u2014, amb incentius molt perversos, com la primacia de la velocitat a la veracitat\u2014\u00e9s m\u00e9s costos no haver estat el primer en publicar que la reina Elisabet ha mort, que no pas haver de corregir-se perqu\u00e8 encara estava viva\u2014.<\/p>\n\n\n\n<p>Fins i tot si assumim que la voluntat d\u2019aquests publicadors independents \u00e9s honesta, \u00e9s impossible llegir-ho tot. Deixant de banda el problema dels algoritmes \u2014ho recuperarem m\u00e9s endavant\u2014, la recepci\u00f3 de la informaci\u00f3 no t\u00e9 triatge. \u00c9s massa plana \u2014o ho sembla\u2014. Aix\u00f2 fa recaure en nosaltres, els ciutadans, l\u2019esfor\u00e7 d\u2019identificar qu\u00e8 \u00e9s rellevant. Aquesta feina, a un diari, la fa una redacci\u00f3, on hi treballen equips que, a m\u00e9s, disposen d\u2019eines \u2014notes de premsa, teletips d\u2019ag\u00e8ncia, contactes\u2026\u2014. \u00c9s una tasca inassolible per a una sola persona.<\/p>\n\n\n\n<p>Aqu\u00ed \u00e9s on el model dels mitjans tradicionals esdev\u00e9 indispensable. La seva principal missi\u00f3 \u00e9s, precisament, assenyalar qu\u00e8 \u00e9s rellevant i qu\u00e8 no. En altres paraules, jerarquitzar la informaci\u00f3. L\u2019alternativa &nbsp;\u2014seductora\u2014 \u00e9s la fal\u00b7l\u00e0cia de fer-nos-ho nosaltres mateixos. En realitat, aquesta il\u00b7lusi\u00f3 de llibertat ens deixa a la intemp\u00e8rie davant els envits d\u2019interessos dels creadors de contingut, siguin o no <em>fake news<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><em>Internet i el formateig de la informaci\u00f3<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La informaci\u00f3 sempre arriba a trav\u00e9s d\u2019una forma que l\u2019organitza. El titular, la fotografia, o l\u2019estructura del text s\u00f3n elements que condicionen la impressi\u00f3 que s\u2019end\u00fa la persona que la rep.<\/p>\n\n\n\n<p>Qualsevol que vulgui fer un diari en paper ha d\u2019atendre unes regles. Els lectors sovint ni tan sols s\u00f3n conscients que existeixen \u2014aquesta aparent banalitat \u00e9s la seva for\u00e7a i comporta una gran responsabilitat perqu\u00e8 se\u2019n pot fer un mal \u00fas\u2014, per\u00f2, si desapareguessin, les trobarien a faltar. Per exemple, ning\u00fa no acceptaria que, en girar la primera p\u00e0gina d\u2019un diari generalista, s\u2019hi trob\u00e9s una secci\u00f3 d\u2019entreteniment \u2014com passatemps o esports\u2014 en lloc d\u2019una de considerada \u201cimportant\u201d \u2014com internacional o pol\u00edtica\u2014.<\/p>\n\n\n\n<p>Fins i tot els articles tenen una estructura que els fa intel\u00b7ligibles:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>El titular resumeix l\u2019ess\u00e8ncia de la informaci\u00f3 amb rigor \u2014amb mirada pr\u00f2pia, per\u00f2 honesta, i clarament separada de l\u2019opini\u00f3\u2014. Aquest punt \u00e9s fonamental: si no vull aprofundir-hi, llegir el titular ha de ser suficient.<\/li>\n\n\n\n<li>Hi ha destacats, que permeten saber-ne una mica m\u00e9s, sense entrar encara en el detall.<\/li>\n\n\n\n<li>Finalment, el cos del text, que va del m\u00e9s rellevant al m\u00e9s espec\u00edfic, de manera que puguis abandonar la lectura quan sents que no et cal aprofundir m\u00e9s sense perdre elements clau.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>Tot aix\u00f2 requereix ofici i nom\u00e9s els bons cuiners li troben el punt a la sal. Per\u00f2 Google va arribar a inicis del segle i va canviar les regles del joc. Els antics formats estaven desfasats perqu\u00e8 no eren \u00f2ptims pel consum online. Des de bon principi, van insistir als creadors de continguts en la import\u00e0ncia de la longitud dels articles \u2014ni massa curts, ni massa llargs\u2014, i la pres\u00e8ncia \u2014amb repeticions a ser possible\u2014 de les paraules que els usuaris fan servir per trobar-los, quant m\u00e9s a prop de l\u2019inici de l\u2019article, millor.<\/p>\n\n\n\n<p>Per aix\u00f2, moltes publicacions ni tenen la longitud adequada pel que volen explicar, ni &nbsp;comencen pel m\u00e9s important. Saben que ens saltem la seva lectura, per\u00f2 un farcit inicial amb tot de paraules relacionades, milloren els resultats de les cerques. Aix\u00f2 \u00e9s molt evident a les receptes de cuina, que no requereixen a priori de grans explicacions, per\u00f2 que acostumen a iniciar-se amb contingut irrellevant per la preparaci\u00f3, com aquest estofat de Directo al paladar.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"859\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-55\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image.png 859w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-300x138.png 300w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-768x352.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 859px) 100vw, 859px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Google tamb\u00e9 va establir un mecanisme per donar autoritat a les p\u00e0gines \u2014depenent del n\u00famero de visites i no de la qualitat intr\u00ednseca del text\u2014 que, a m\u00e9s, es transmet a d\u2019altres si la p\u00e0gina amb autoritat t\u00e9 enlla\u00e7os. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, si vols promocionar un article, l\u2019has de citar a altres publicacions, el que provoca que els periodistes hagin de for\u00e7ar la pres\u00e8ncia de refer\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019estocada final arriba amb la popularitzaci\u00f3 del consum de continguts a trav\u00e9s del m\u00f2bil. Tots els continguts en l\u00ednia s\u2019hi han adaptat. La filosofia dels dissenyadors i programadors \u00e9s <em>mobile first<\/em>: el contingut es maqueta primer pel m\u00f2bil i despr\u00e9s s\u2019adapta a la resta de pantalles. L\u2019impacte m\u00e9s obvi s\u00f3n les fotografies, que han deixat de fer-se apa\u00efsades, malgrat acostumen a ser la millor opci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Naturalment, els mitjans tradicionals no han estat aliens a aquest formateig visual i de jerarquia de la informaci\u00f3 que, al seu torn, ens formateja a nosaltres mateixos. Ja no va de qualitat sin\u00f3 de volum. Es busquen les visites, no que entenguis. Per aix\u00f2, interpretar la realitat \u00e9s avui molt m\u00e9s dif\u00edcil, com si visqu\u00e9ssim tancats en un McDonals informatiu.<\/p>\n\n\n\n<p>Comparem un mateix dia en un mateix mitj\u00e0: La portada de La Vanguardia del dilluns 15 de desembre de 2025 mostra clarament els dos temes principals. \u00c9s f\u00e0cil fixar la vista i dedicar-hi uns segons, per despr\u00e9s repassar r\u00e0pid petits temes, que estan a la perif\u00e8ria. F\u00e0cil.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"607\" height=\"780\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-2.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-57\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-2.png 607w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-2-233x300.png 233w\" sizes=\"auto, (max-width: 607px) 100vw, 607px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>La versi\u00f3 web canvia una mica en funci\u00f3 de l\u2019hora, per\u00f2 tendeix a mantenir el contingut tot el dia. Clarament busquen l\u2019equilibri entre la immediatesa i l\u2019aposta per certs continguts. Els temes que estan m\u00e9s a dalt \u2014el que, com a lectors, entenem com m\u00e9s important\u2014, tenen tots una mida similar i representen quatre tem\u00e0tiques no relacionades. Comprendre-ho d\u2019una volada ja no \u00e9s tan f\u00e0cil com al paper. Despr\u00e9s hi ha un bloc de tres articles relacionats ben estructurats, per\u00f2 de seguida tenim la secci\u00f3 d\u2019actualitat, amb tres articles desconnectats entre ells. Costa m\u00e9s comprendre qu\u00e8 \u00e9s important i, per aix\u00f2, \u00e9s m\u00e9s probable que hi passem de llarg.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"492\" height=\"907\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-3.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-58\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-3.png 492w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-3-163x300.png 163w\" sizes=\"auto, (max-width: 492px) 100vw, 492px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>El m\u00f2bil \u00e9s just el mitj\u00e0 m\u00e9s conf\u00fas, perqu\u00e8 \u00e9s senzillament un fil de not\u00edcies desconnectades les unes de les altres, com es pot veure en aquest v\u00eddeo:<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-video\"><video height=\"480\" style=\"aspect-ratio: 852 \/ 480;\" width=\"852\" controls src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/lv.mp4\"><\/video><\/figure>\n\n\n\n<p>Es fa impossible endur-se una imatge clara de qu\u00e8 \u00e9s important i qu\u00e8 no. I recordem que el disseny creix del m\u00f2bil a les pantalles grans, el que les contamina. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot.<\/p>\n\n\n\n<p><em><strong>Salut, psicologia, tecnologia, i les noves jerarquies transparents<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n<p>El problema dels suports cl\u00e0ssics \u2014TV, r\u00e0dio i premsa\u2014 amb l\u2019exc\u00e9s de depend\u00e8ncia de la publicitat, s\u2019ha agreujat. Pels \u201cnous\u201d mitjans gratu\u00efts, el lector no \u00e9s m\u00e9s que l\u2019oportunitat per impressionar un anunci a un dispositiu i cobrar una mica de diners. Per ser rendibles, en calen moltes d\u2019aquestes impressions. I, com \u00e9s l\u00f2gic, aquests consumidors de publicitat es cacen als buscadors \u2014que ja hem analitzat superficialment\u2014 i les xarxes socials, que tenen tota una altra l\u00f2gica interna.<\/p>\n\n\n\n<p>Als seus webs i aplicacions, les xarxes mostren els titulars dels articles. Si aquests fan la seva funci\u00f3 \u2014resumir la not\u00edcia\u2014, els <em>clicks<\/em> baixen en picat \u2014i, al seu torn, les desitjades impressions publicit\u00e0ries\u2014. Per aix\u00f2 ara patim aquesta lacra de titulars que, en comptes d\u2019explicar, pregunten (\u201cels cinc tips per saber si&#8230;\u201d, \u201cno creur\u00e0s el que li va dir el futbolista despr\u00e9s del partit a l\u2019entrenador&#8230;\u201d), el que trenca per complet la l\u00f2gica informativa.<\/p>\n\n\n\n<p>Una altra forma de generar visibilitat \u00e9s amb les interaccions. Com m\u00e9s pol\u00e8mic sigui l\u2019article, millor. Tant se val si els comentaris s\u00f3n cr\u00edtics. Fins i tot, el fet que un usuari obri el fil de comentaris \u2014encara que nom\u00e9s vulgui llegir sense participar\u2014 ja t\u00e9 un impacte positiu en el posicionament. Per aix\u00f2, mitjans seriosos s\u2019han abonat a posar l\u2019enlla\u00e7 a la not\u00edcia al primer comentari, en comptes del encap\u00e7alament, on seria natural. Els usuaris obren el fil, i les xarxes ho computen com inter\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"697\" height=\"691\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-1.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-56\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-1.png 697w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-1-300x297.png 300w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/12\/image-1-150x150.png 150w\" sizes=\"auto, (max-width: 697px) 100vw, 697px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>I falta una tercera pota, silenciosa, per\u00f2 a dia d\u2019avui molt rellevant; els agregadors tipus<em> Google Discovery<\/em> o <em>MSN<\/em>, que molts tenim als m\u00f2bils. Estan plens d\u2019articles \u201cblancs\u201d sobre salut, psicologia, tecnologia, famosos&#8230; Amb el men\u00fa gegant d\u2019opcions que tenim, el premi se l\u2019end\u00fa el cridaner, esclar.<\/p>\n\n\n\n<p>Els lectors no obren un article sobre la import\u00e0ncia de menjar llegum\u2014ja ho saben aix\u00f2\u2014, van al que detalla els riscos d\u2019ingerir gluten \u2014encara que estigui ple d\u2019imprecisions cient\u00edfiques i sigui contraproduent\u2014. No llegeixen el que descriu perqu\u00e8 superar una depressi\u00f3 costa tant, sin\u00f3 el que explica els quatre passos infal\u00b7libles a seguir per aconseguir-ho, com si fos un manual \u2014absurd\u2014, que fa m\u00e9s mal que b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquestes pr\u00e0ctiques, pr\u00f2pies de pseudomitjans, tamb\u00e9 les fan servir les grans cap\u00e7aleres perqu\u00e8 \u00e9s l&#8217;\u00fanica forma de competir. Per davant, ens mostren les \u201cnot\u00edcies\u201d en un format m\u00e9s cl\u00e0ssic \u2014encara que imperfecte, com hem vist\u2014, per\u00f2 per darrera els seus webs estan farcits amb continguts que premien els \u201cprove\u00efdors\u201d d\u2019usuaris \u2014cercadors, xarxes i agregadors\u2014.<\/p>\n\n\n\n<p>El somni de la informaci\u00f3 plana, sense jerarquies, amb qu\u00e8 nosaltres pod\u00edem fixar els nostres criteris, ha falcat una nova jerarquia dominada pels algoritmes. Per si no fos prou i com tothom sap, els algoritmes ens donen m\u00e9s racions del que ens agrada, de manera que el somni de l\u2019autogesti\u00f3 de la dieta informativa t\u00e9 un biaix brutal. No nom\u00e9s condicionen qu\u00e8 veiem \u2014all\u00f2 m\u00e9s pol\u00e8mic i pel que hem mostrat un inter\u00e8s previ\u2014, condicionen al que escriu \u2014que necessita ser cridaner\u2014, amb l\u2019obvi impacte en l\u2019estructura mateixa de la informaci\u00f3. El problema, doncs, no s\u00f3n nom\u00e9s les <em>fake news<\/em>, sin\u00f3 el sistema en ple.<\/p>\n\n\n\n<p><em><strong>La hist\u00f2ria, que no es repeteix, per\u00f2 rima<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n<p>La premsa ja va viure un proc\u00e9s similar quan va apar\u00e8ixer la <em>penny press<\/em>. Fins meitats del s.XIX, nom\u00e9s els rics se la podien permetre, per\u00f2 l\u2019aparici\u00f3 de la m\u00e0quina de vapor i la impressi\u00f3 autom\u00e0tica van democratitzar-ne l\u2019acc\u00e9s. Amb un penic podies comprar un tabloide, per\u00f2 amb un gran cost ocult; la compet\u00e8ncia, ferotge, cridava l\u2019atenci\u00f3 a base de sensacionalisme que, al seu torn, genera inseguretat ciutadana i pors socials compartides.<\/p>\n\n\n\n<p>Vivim una \u00e8poca semblant en comunicaci\u00f3. Massa informaci\u00f3 no serveix per entendre la realitat, sin\u00f3 que, m\u00e9s aviat, la fa incomprensible. I com el click el guanya el sensacionalista, tots els mitjans ho s\u00f3n m\u00e9s que no ho eren, el que amplifica les pors socials sense atendre cap realitat.<\/p>\n\n\n\n<p>La jerarquia de contingut \u00e9s justament all\u00f2 que dona sentit a deixar que alg\u00fa altre decideixi per tu on posar la mirada. La seva abs\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s aviat una jerarquia transparent i banal. Indetectable, per\u00f2 present. Que ja no domina una redacci\u00f3 sin\u00f3 un algoritme.<\/p>\n\n\n\n<p>Si els mitjans barregen els articles de qualitat amb d\u2019altres buits de contingut, els lectors hem de treballar per destriar el gra de la palla un altre cop. Volunt\u00e0riament o no, alimenten la roda de desinformaci\u00f3 en qu\u00e8 vivim.<\/p>\n\n\n\n<p>Ara se\u2019ns presenta el repte de la IA generativa. Els pioners d\u2019analitzar com afectar\u00e0 a les cerques dels usuaris \u2014i, per tant, el repartiment del past\u00eds de les visites\u2014, ens diuen que el m\u00e9s important ser\u00e0 la forma que es connecten les idees al text. Veurem qu\u00e8 passa. Per\u00f2, de nou, la forma natural d\u2019explicar els fets es veur\u00e0 condicionada i podr\u00edem donar un pas m\u00e9s en la direcci\u00f3 equivocada.<\/p>\n\n\n\n<p>La desaparici\u00f3 dels aspectes negatius de la <em>penny press<\/em> va dur d\u00e8cades, amb l\u2019especialitzaci\u00f3 de premsa \u2014alguns mitjans es van quedar amb el \u201cgroguisme\u201d \u2014, i la consolidaci\u00f3 dels grans diaris urbans \u2014veure el m\u00f3n des d\u2019un lloc amb mirada pr\u00f2pia\u2014.<\/p>\n\n\n\n<p><em><strong>Abandonar el colesterol informatiu<\/strong><\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Atorgar a les cap\u00e7aleres la confian\u00e7a de la selecci\u00f3 de contingut no implica fer-ho de forma acr\u00edtica. \u00c9s una gran responsabilitat i se\u2019ls ha d\u2019exigir en conseq\u00fc\u00e8ncia. Han com\u00e9s molts errors \u2014i encara els fan\u2014 i cal estar alerta. Potser necessitem nous actors, no ho s\u00e9.<\/p>\n\n\n\n<p>Sigui com sigui, alg\u00fa ens ha d\u2019ajudar a escapar de la l\u00f2gica de l\u2019algoritme. Que jerarquitzi i tri\u00ef b\u00e9 i ens eviti l\u2019esfor\u00e7 tit\u00e0nic de separar qu\u00e8 \u00e9s cert i qu\u00e8 fals, qu\u00e8 \u00e9s important i qu\u00e8 prescindible. No cal que faci la mateixa selecci\u00f3 que far\u00edem nosaltres, per aix\u00f2 \u00e9s bo tenir m\u00e9s d\u2019un mitj\u00e0 de refer\u00e8ncia. I \u00f2bviament, no cal abandonar internet, m\u00e9s aviat aprofitar el que hem apr\u00e9s a l\u2019anal\u00f2gic per millorar-ho i no al rev\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n<p>Les societats sanes s\u00f3n capaces de tenir debats sobre els temes que afecten, de veritat, el dia a dia. El paper dels mitjans ha de ser generar el context on aix\u00f2 \u00e9s possible. Amb tota seguretat, la resposta est\u00e0 m\u00e9s en el contingut propi que en les visites i les audi\u00e8ncies, que no poden ignorar, per\u00f2 tampoc han de ser la mesura del seu \u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n<p>Els mitjans han de recuperar un model informatiu funcional, o en patirem les conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;un sistema escler\u00f2tic, incapa\u00e7 de debatre sobre temes importants, taponat per l&#8217;exc\u00e9s de not\u00edcies falses i irrellevants. I els ciutadans han d&#8217;assumir que ells sols no poden. Que el triatge previ \u00e9s imprescindible, i que quedar en mans del youtuber o tiktoker de torn \u2014o grup d&#8217;ells\u2014 els deixa a les seves mans.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s aqu\u00ed on les dues parts es necessiten. Esperem que ens n&#8217;adonem abans que arribi l&#8217;infart, o en pagarem les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El fenomen de la creaci\u00f3 de not\u00edcies falses i la seva sistematitzaci\u00f3 no \u00e9s pas nou. A \u201cEl gran rumor\u201d, l\u2019expert en rumorologia Marc Argem\u00ed, analitza les estrat\u00e8gies que van seguir les autoritats angleses durant la Segona Guerra Mundial. Llegint-lo t\u2019adones que les f\u00f3rmules d\u2019ara s\u00f3n les mateixes que ja es feien servir llavors amb [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"class_list":["post-54","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-reflexions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=54"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":69,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54\/revisions\/69"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=54"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=54"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=54"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}