{"id":40,"date":"2025-10-20T13:18:10","date_gmt":"2025-10-20T11:18:10","guid":{"rendered":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/?p=40"},"modified":"2025-10-22T17:35:28","modified_gmt":"2025-10-22T15:35:28","slug":"la-moda-del-pla-sequencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/2025\/10\/20\/la-moda-del-pla-sequencia\/","title":{"rendered":"La moda del pla seq\u00fc\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"\n<p>El recurs del pla seq\u00fc\u00e8ncia al cinema i a les s\u00e8ries s\u2019ha convertit en una eina de m\u00e0rqueting. \u00c9s l\u2019\u00faltima moda. Una part important de les estrenes destaquen per moments de virtuosisme o expressivitat en escenes clau o, fins i tot, en el metratge sencer. <em>Adolescence<\/em>, <em>The Studio<\/em>, <em>Col\u00b7lapse<\/em>, <em>Kidding<\/em>, <em>Vidas Pasadas<\/em>, <em>Presence<\/em> o <em>Better Man<\/em> s\u00f3n nom\u00e9s alguns exemples.<\/p>\n\n\n\n<p>Quan els realitzadors prenen aquesta decisi\u00f3, tenen en compte all\u00f2 que la t\u00e8cnica els aporta. Per\u00f2 cal no perdre de vista tamb\u00e9 all\u00f2 que els treu. Per entendre-ho, m\u2019agradaria comparar dues escenes amb unes premisses semblants: una rodada en continu\u00eftat i una altra, muntada.<\/p>\n\n\n\n<p>Sabem que un pla seq\u00fc\u00e8ncia no \u00e9s m\u00e9s que un pla anormalment llarg, que pot durar des d\u2019uns segons fins a m\u00e9s d\u2019una hora. Per\u00f2 aquesta definici\u00f3 no \u00e9s suficient per entendre\u2019n la profunditat.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>El camp\/contracamp<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>De fet, els primers rodatges dels Lumi\u00e8re eren llargs i est\u00e0tics. Els podr\u00edem considerar plans seq\u00fc\u00e8ncia? No ben b\u00e9. Perqu\u00e8 no hi havia consci\u00e8ncia que es podia fer d\u2019una altra manera. No era un recurs. Era, senzillament, l\u2019\u00fanica forma de fer-ho.<\/p>\n\n\n\n<p>El que dona forma al cinema tal com l\u2019entenem es va desenvolupar, sobretot, al llarg de la d\u00e8cada dels deu del segle passat. Es van adonar que la realitat fotografiada es podia fragmentar. L\u2019espai i el temps s\u00f3n d\u00factils, flexibles i pl\u00e0stics en el cinema. La principal conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2 \u00e9s el que coneixem com a muntatge. En definitiva, van descobrir els constituents b\u00e0sics d\u2019una seq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n<p>De forma esquem\u00e0tica, les escenes tenen:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><strong>Inici<\/strong>: es presenta en pla general, per situar.<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Desenvolupament<\/strong>: dos personatges prenen el protagonisme i es mostren les seves reaccions facials de forma alternativa. D\u2019aix\u00f2 en diem camp\/contracamp i permet infinites variants. La c\u00e0mera es pot acostar o allunyar, ensenyar escor\u00e7os, eliminar o afegir obstacles entre l\u2019objectiu i el personatge&#8230;<\/li>\n\n\n\n<li><strong>Clausura<\/strong>: tornem al pla general i tanquem la seq\u00fc\u00e8ncia.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>\u00c9s a dir, arrenquem en pla general, passem a plans curts i acabem, de nou, en pla general.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"801\" height=\"480\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-1.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-42\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-1.png 801w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-1-300x180.png 300w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-1-768x460.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 801px) 100vw, 801px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Podem veure-ho en una de les primeres seq\u00fc\u00e8ncies de <em>Los Soprano<\/em>, quan en Toni visita la psic\u00f2loga. L\u2019entrada al despatx d\u2019ella \u00e9s en pla general (1), seguida d\u2019un camp\/contracamp (2, 3) i, finalment, quan el mafi\u00f3s marxa emprenyat, tornem al pla general (4).<\/p>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s de mostrar els dos personatges, tamb\u00e9 hi ha una altra eina: el pla detall. A la vida, els ulls i el cervell formen un equip magn\u00edfic capa\u00e7 d\u2019ignorar la immensa quantitat d\u2019informaci\u00f3 irrellevant de l\u2019entorn. La c\u00e0mera necessita del muntatge i del pla detall per simular-ho.<\/p>\n\n\n\n<p>A <em>Crimen Perfecto<\/em>, un home contracta un assass\u00ed per acabar amb la vida de la seva dona. Li demana que s\u2019amagui darrere una cortina propera al tel\u00e8fon abans que ell truqui a una hora concreta. Innocentment, ella s\u2019acostar\u00e0 i nom\u00e9s haur\u00e0 d\u2019estirar el bra\u00e7.<\/p>\n\n\n\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"592\" height=\"168\" src=\"blob:https:\/\/www.albertolacasa.com\/96365fae-72af-4649-87f9-ccd18fc4c902\" alt=\"A close-up of a person's face\n\nAI-generated content may be incorrect.\">&nbsp;<br>A punt per amagar-se, l\u2019assass\u00ed consulta el rellotge, i \u00e9s gr\u00e0cies al pla detall (i, per tant, al muntatge) que sabem que \u00e9s gaireb\u00e9 l\u2019hora.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>La ren\u00fancia al camp\/contracamp<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>La radicalitat del pla seq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s, precisament, la ren\u00fancia al recurs del camp\/contracamp: a la seva versatilitat i capacitat de fixar-se en all\u00f2 important. D\u2019alguna forma, el muntatge ens permet veure all\u00f2 que s\u2019amaga darrere la imatge nom\u00e9s amb un tall.<\/p>\n\n\n\n<p>Si la c\u00e0mera enfoca en Toni Soprano i \u00e9s un pla seq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019\u00fanica forma de mostrar les reaccions de la psic\u00f2loga \u00e9s fent un gir, que mai ser\u00e0 tan immediat com passar per tall. O, en el cas de <em>Crimen Perfecto<\/em>, l\u2019hora ens l\u2019haurem d\u2019imaginar i caldr\u00e0 percebre la tensi\u00f3 amb uns altres recursos.<\/p>\n\n\n\n<p>A canvi, el pla seq\u00fc\u00e8ncia ofereix naturalitat. En realitat, \u00e9s molt abstracte aix\u00f2 que fa el cinema de canviar el punt de vista per tall. Rodar en continu\u00eftat s\u2019assembla m\u00e9s a la nostra experi\u00e8ncia humana, com si fos subjectiu. L\u2019apropa al documental. Per exemple, <em>Presence<\/em>, l\u2019\u00faltima pel\u00b7l\u00edcula de Soderbergh, rodada amb plans seq\u00fc\u00e8ncia des del punt de vista d\u2019un fantasma.<\/p>\n\n\n\n<p>Com els espectadors estan educats en l&#8217;estructura de les seq\u00fc\u00e8ncies (pla general, camp\/contracamp, pla general), un pla general despr\u00e9s d&#8217;una conversa rodada camp\/contracamp, els anticipa que l&#8217;escena s&#8217;acaba. El pla seq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s imprevisible. Res visual anticipa el final.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Una hist\u00f2ria, dues solucions<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Analitzem dues escenes amb premisses semblants: els finals de <em>Los puentes de Madison<\/em> i <em>Vidas pasadas<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>S\u00f3n triangles amorosos. En tots dos casos, elles tenen parella estable.<\/li>\n\n\n\n<li>Tracten sobre un amor desitjat per\u00f2 impossible. A <em>Los puentes&#8230;<\/em>, l\u2019amant representa experimentar la vida a la qual ella havia renunciat per responsabilitat. A <em>Vidas pasadas<\/em>, es tracta literalment de consumar l\u2019amor plat\u00f2nic d\u2019inf\u00e0ncia.<\/li>\n\n\n\n<li>S\u00f3n escenes de comiat: elles decidiran seguir amb les parelles actuals.<\/li>\n\n\n\n<li>S\u00f3n elegants i s\u00f2bries. No hi sobra ni falta res.<\/li>\n\n\n\n<li>S\u00f3n poc dialogades, el just per refor\u00e7ar certs punts. S\u00f3n, per tant, molt cinematogr\u00e0fiques: d\u2019acci\u00f3 m\u00e9s que de verb.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p>La soluci\u00f3, per\u00f2, \u00e9s molt diferent:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li><em>Los puentes de Madison<\/em> fa servir el cl\u00e0ssic camp\/contracamp.<\/li>\n\n\n\n<li><em>Vidas pasadas<\/em> \u00e9s gaireb\u00e9 un pla seq\u00fc\u00e8ncia. Ja parlarem del \u201cgaireb\u00e9\u201d.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><strong>L\u2019expressivitat del camp\/contracamp a <em>Los puentes de Madison<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Clint Eastwood aprofita moltes de les eines que aporta el muntatge tradicional, impossibles d\u2019obtenir amb un pla seq\u00fc\u00e8ncia:<\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Ens mostra amb detall les reaccions dels dos personatges.<\/li>\n\n\n\n<li>Sumant-hi altres recursos perqu\u00e8 el punt de vista sigui el d\u2019ella (sentim els seus pensaments, veiem el que es pot veure des del seu cotxe i no a l\u2019inrev\u00e9s&#8230;), va m\u00e9s enll\u00e0: la c\u00e0mera est\u00e0 sempre m\u00e9s a prop d\u2019ella que d\u2019ell. \u00c9s una forma subtil de construir empatia amb el personatge.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"576\" height=\"165\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-41\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image.png 576w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-300x86.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 576px) 100vw, 576px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>En l\u2019intercanvi de camp\/contracamp, un pla refor\u00e7a la soledat i el patetisme d\u2019ell sota la pluja, al mig del carrer. Al pla seq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019hauria hagut de decidir entre acostar-se o allunyar-se.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"849\" height=\"478\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-2.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-43\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-2.png 849w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-2-300x169.png 300w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-2-768x432.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 849px) 100vw, 849px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Quan la tensi\u00f3 puja, es tanca fins a un primer pla per accentuar el dramatisme.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"850\" height=\"478\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-4.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-45\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-4.png 850w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-4-300x169.png 300w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-4-768x432.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 850px) 100vw, 850px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Gr\u00e0cies al pla detall, podem veure clarament com ella dubta, perqu\u00e8 agafa el pany de la porta per marxar.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"850\" height=\"474\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-3.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-44\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-3.png 850w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-3-300x167.png 300w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-3-768x428.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 850px) 100vw, 850px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>I el m\u00e9s subtil: sense muntatge, un moviment dura el que dura. Amb muntatge, un moviment es pot estirar com un xiclet, per refor\u00e7ar-lo i augmentar el dramatisme. D\u2019aix\u00f2 en diem \u201cdilatar el temps cinematogr\u00e0fic\u201d. Eastwood ho fa servir quan el seu personatge desapareix per sempre. Els dos cotxes, el d\u2019ell i el d\u2019ella amb el marit, estan aturats a un sem\u00e0for. Es posa verd i el primer gira a l\u2019esquerra; la parella continuar\u00e0 recte. Tots entenem que \u00e9s l\u2019\u00faltima oportunitat que ella tindr\u00e0 mai per veure\u2019l. Primer, ens ensenya el moviment des del frontal del cotxe d\u2019ella; despr\u00e9s, des de dins; i, finalment, des de la part del darrere. Amb un sol tir, hauria estat impossible insistir tant.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"576\" height=\"338\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-5.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-46\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-5.png 576w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-5-300x176.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 576px) 100vw, 576px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>El silenci tens del pla seq\u00fc\u00e8ncia a <em>Vidas pasadas<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Renunciar a aquest cat\u00e0leg d\u2019emotivitat \u00e9s arriscat i s\u2019ha de fer amb un objectiu concret. A <em>Vidas pasadas<\/em>, Celine Song, la directora, vol que <strong>patim amb el silenci<\/strong> entre ells en el moment previ al comiat. Aix\u00f2 justifica el pla llarg, gaireb\u00e9 etern, que ens incomoda tant com a ells.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"851\" height=\"455\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-6.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-47\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-6.png 851w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-6-300x160.png 300w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-6-768x411.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 851px) 100vw, 851px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>La Celine demostra intel\u00b7lig\u00e8ncia perqu\u00e8, quan els personatges parlen, el recurs es mostra limitant. No podr\u00edem veure les reaccions d\u2019ell. En comptes de lligar el dest\u00ed del relat a un \u00fanic recurs narratiu, pren la decisi\u00f3 de tallar a un camp\/contracamp cl\u00e0ssic.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, quan ell ha marxat, el pla torna a la continu\u00eftat sense talls. L\u2019acompanyem a ella cap a casa, sola i plorosa. El pla t\u00e9 molta for\u00e7a perqu\u00e8 ens permet assumir que sap que ha fet el correcte, per\u00f2 ha deixat escapar el desig. Caminar a soles amb ella subratlla el dramatisme a la perfecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"851\" height=\"459\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-7.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-48\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-7.png 851w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-7-300x162.png 300w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/image-7-768x414.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 851px) 100vw, 851px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>Art o palla mental?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Per escollir entre una opci\u00f3 i l\u2019altra, hi ha m\u00e9s elements t\u00e8cnics, est\u00e8tics i narratius que els exposats aqu\u00ed. El que est\u00e0 clar \u00e9s que un pla seq\u00fc\u00e8ncia no hauria de ser nom\u00e9s una demostraci\u00f3 de virtuosisme: ha de ser, sobretot, la millor alternativa per explicar a l\u2019espectador la hist\u00f2ria. \u00c9s sempre aix\u00ed?<\/p>\n\n\n\n<p>La s\u00e8rie <em>The Studio<\/em>, rodada en un seguit de plans seq\u00fc\u00e8ncia, hi reflexiona al segon cap\u00edtol. Deixem que siguin els personatges els qui ho analitzin:<\/p>\n\n\n\n<p>\u2014Els plans seq\u00fc\u00e8ncia s\u00f3n rid\u00edculs. \u00c9s un director fent-se una palla mental mentre fa la vida dels altres miserable. Al p\u00fablic se li\u2019n fot.<br>\u2014Au, va! Els plans seq\u00fc\u00e8ncia s\u00f3n el s\u00fammum. El matrimoni perfecte entre art i t\u00e8cnica.<\/p>\n\n\n\n<p>Doncs aix\u00f2: art o palla mental?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El recurs del pla seq\u00fc\u00e8ncia al cinema i a les s\u00e8ries s\u2019ha convertit en una eina de m\u00e0rqueting. \u00c9s l\u2019\u00faltima moda.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":47,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-40","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-narrativa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=40"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":52,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/40\/revisions\/52"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media\/47"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=40"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=40"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=40"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}