{"id":10,"date":"2025-08-06T11:40:43","date_gmt":"2025-08-06T09:40:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/?p=10"},"modified":"2026-07-06T11:48:34","modified_gmt":"2026-07-06T09:48:34","slug":"el-desig-inassolible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/2025\/08\/06\/el-desig-inassolible\/","title":{"rendered":"El desig inassolible"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El desig \u00e9s la mat\u00e8ria primera sobre la qual creixen la majoria de les ficcions, i pocs s\u00f3n m\u00e9s poderosos que el sexual. Sumptu\u00f3s, empeny el nostre \u00e0nim per viaranys amb destins coberts per la boira de la incertesa, on s\u2019amaga la frustraci\u00f3 del que mai no succeir\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u00abDesitjant estimar\u00bb (<em>In the Mood for Love<\/em>) \u00e9s un dels films que millor ho expressa. Els dos protagonistes i ve\u00efns s\u00f3n enganyats per les seves parelles. Intentant reconstruir la relaci\u00f3 dels seus c\u00f2njuges, es desperta en ells un desig gaireb\u00e9 impossible de contenir. Tanmateix, els seus anhels nom\u00e9s tenen cabuda en la seva imaginaci\u00f3, perqu\u00e8 els separa un vel tan transparent com irrompible.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"561\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/suzanne-wei-yin-de-bruine-in-the-mood-for-love-1024x561-2.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-36\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/suzanne-wei-yin-de-bruine-in-the-mood-for-love-1024x561-2.jpg 1024w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/suzanne-wei-yin-de-bruine-in-the-mood-for-love-1024x561-2-300x164.jpg 300w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/suzanne-wei-yin-de-bruine-in-the-mood-for-love-1024x561-2-768x421.jpg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La relaci\u00f3 entre Su Li-zhen i Chow Mo-wan \u00e9s l\u2019arquetip de la impossibilitat. De mirades que es volen creuar per\u00f2 passen de llarg. Del contacte f\u00edsic interposat a trav\u00e9s d\u2019objectes, que esdeven\u00e9 gaireb\u00e9 car\u00edcies. Nom\u00e9s consumat per via interposada, a trav\u00e9s de les seves respectives parelles.Hi ha qui diu que <em>Desitjant estimar<\/em> \u00e9s la m\u00e9s gran al\u00b7legoria de l\u2019amor no realitzat de la hist\u00f2ria del cinema, per\u00f2 no \u00e9s l\u2019\u00fanic exemple important. En ocasions, s\u00f3n les circumst\u00e0ncies les que imposen els l\u00edmits. En altres, la maldat. Sens dubte, qui millor encarna aquest paper \u00e9s la femme fatale, que fa brillar les seves virtuts en el g\u00e8nere <em>thriller<\/em>. Molts protagonistes renuncien al seu amor despr\u00e9s de recon\u00e8ixer que nom\u00e9s els portar\u00e0 a un carrer\u00f3 sense sortida. O a la mort. Altres no aconseguiran escapar de les seves urpes, com el protagonista del \u00abEl \u00c1ngel azul\u00bb, amb Marlene Dietrich, que acaba convertit en el pallasso rid\u00edcul que ignorava a l\u2019inici del film.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La conquesta inassolible no necessita m\u00e9s protagonisme que el d\u2019una subtrama per manifestar-se amb tota la seva for\u00e7a. Aix\u00ed ho demostra Bergman a la seva magn\u00edfica \u00abGritos y susurros\u00bb. En el seu cinema \u00e9s constant la confusi\u00f3 entre l\u2019amor carnal i el parentiu. Per\u00f2 si parlem estrictament de passi\u00f3, Maria, el personatge interpretat per Liv Ullmann, i David, el metge de la fam\u00edlia encarnat per Erland Josephson, tremolen quan estan sols. Una pulsi\u00f3 que no va m\u00e9s enll\u00e0 perqu\u00e8 ell la rebutja.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"768\" height=\"488\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/gritos_y_susurros.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-34\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/gritos_y_susurros.png 768w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/gritos_y_susurros-300x191.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 768px) 100vw, 768px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Maria no \u00e9s, ni de bon tros, el primer personatge femen\u00ed que somia amb impossibles. Les arrels protot\u00edpiques d\u2019aquest personatge s\u2019alimenten, sobretot, del clix\u00e9 rom\u00e0ntic de les novel\u00b7les del segle XIX, com la \u00ab<em>Madame Bovary<\/em>\u00bb de Flaubert, dotada d\u2019una sensualitat expressiva i profunda, i una de les primeres protagonistes disposades a enganyar el seu marit.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tanmateix, la meva ficci\u00f3 preferida sobre la impossibilitat amorosa \u00e9s l\u2019\u00f2pera de Wagner, \u00ab<em>Tristan und Isolde<\/em>\u00bb, una obra introspectiva on l\u2019amor no consumat dels protagonistes els porta, fins i tot, a la mort. L\u2019obra, de quatre hores de durada, explora els l\u00edmits d\u2019un amor en qu\u00e8 el contacte els est\u00e0 prohibit. La tensi\u00f3 es palpa en cada nota de la composici\u00f3, que ja anuncia el fam\u00f3s acord de Tristan nom\u00e9s uns segons despr\u00e9s de comen\u00e7ar l\u2019espectacle.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">No ser\u00e0 fins al final que aquest amor se sublimar\u00e0 a trav\u00e9s de la mort dels protagonistes. Especialment amb l\u2019\u00faltima \u00e0ria de la soprano, que al meu parer \u00e9s una de les m\u00e9s espectaculars de la hist\u00f2ria de la m\u00fasica. Per viure el crescendo \u00e9s millor escoltar l\u2019obra completa, per\u00f2 el Liebestod no necessita res m\u00e9s per commoure\u2019ns i, a poc a poc, dur-nos amb ella fins als cels en un cl\u00edmax apote\u00f2sic.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"656\" height=\"370\" src=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/tristan.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-35\" srcset=\"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/tristan.jpg 656w, https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/tristan-300x169.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 656px) 100vw, 656px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Wagner ofereix una soluci\u00f3 als desitjos impossibles propi de la seva \u00e8poca: la mort. Una proposta que nom\u00e9s mostra bellesa en la ficci\u00f3. La vida, menys prosaica, no requereix aquests extrems. Per\u00f2 hi ha alguna cosa de veritat en la sugger\u00e8ncia del compositor alemany. \u00bfNo \u00e9s la frustraci\u00f3 una forma de mort d\u2019una part de nosaltres? D\u2019un \u00abalguna cosa\u00bb que podria haver estat i, finalment, no va ser?<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els desitjos inassolibles s\u00f3n dolorosos i angoixants, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n els ulls mig oberts de Liv Ullmann, la m\u00e0 de Maggie Cheung acariciant el marc de la porta, o la centena d\u2019instruments ofegant la veu d\u2019Isolda. La ficci\u00f3 \u00e9s capa\u00e7 de convertir el patiment en alguna cosa bella i suggeridora, alhora que exorcitza els nostres propis fracassos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El desig \u00e9s la mat\u00e8ria primera sobre la qual creixen la majoria de les ficcions, i pocs s\u00f3n m\u00e9s poderosos que el sexual. Sumptu\u00f3s, empeny el nostre \u00e0nim per viaranys amb destins coberts per la boira de la incertesa, on s\u2019amaga la frustraci\u00f3 del que mai no succeir\u00e0. \u00abDesitjant estimar\u00bb (In the Mood for Love) [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":["post-10","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-narrativa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":38,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10\/revisions\/38"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.albertolacasa.com\/cat\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}